Correcció
Guinyol: No se a on s’ha ficat l’Isidre, li volia explicar que anés
amb molt de compte perquè corre un mentider
Isidre: Hola! Guinyol que fas
per aquí?
Guinyol: Mira t’estava
esperant per explicar-te que corria un home molt lleig que sembla el dimoni.
Isidre : El dimoni? Verge Santíssima!
Guinyol : no ho se segurament
que ho deu ser.
Isidre: Ai! Ai! Ai! Jo tinc por del dimoni, m’han dit que sembla un cabrit i te unes banyes molt llargues.
Guinyol: No tinguis por, anirem
tots dos junts sempre que puguem.
Isidre: Ai! Ai! Ai! Que és allò
que es mou? Marxem! Marxem!
Guinyol: no se pas a on vols anar , no veus que ens hem perdut.
Isidre: d’acord ja m’aniré tot sol.
Guinyol: no recordes que hem dit que aniríem junts.
Isidre: No, no ho recordo pas
Guinyol: no recordes, mentider.
Mira l’espavilat ja veuràs quan ell estigui en mans del mentider , no l’aniré
pas a salvar .
Isidre: Ai! Ai! He vist una ombra
Ai! Me’n vaig.
Guinyol: Guaita! Es veu que aquella
ombra que deia ell era el mentider. Ai! Era el dimoni que el persegueix , ara
ve i no tinc cap pal. Ai! Pobre de mi, no se pas que em faig. Ai ! Me’n vaig. Em canso
corregent i encara em perdre mes per aquí
dins d’aquest bosc diabòlic! Ja se que faré!
Li faré compliments i fent-me el desentès.
Mentider: Ja t’he sentit el que
deies.
Guinyol: I què dèiem?
Mentider: Sóc un home molt desmemoriat i casi no me’n recordo, vols fer el favor de repetir el que deia?
Guinyol: Sí, dèiem que corre un home molt bo i que dona molts bons consells.
Mentider: Ja no recordava , moltes gracies!
Guinyol: Però voleu dir que vostè no sou el mentider?
Mentider: Ja m’has conegut gamarús!
Guinyol: D’acord , passi-ho bé! Me’n vaig.
Mentider: T’envàs? Jo també vaig
2ª Part
Guinyol: Gracies a Déu que hem arribat a casa
del meu amo, però a on s’ha ficat l’Isidre? Ja el deu perseguir el dimoni. Deu tenir
una por! Vaig al casal.
Isidre: Hola Guinyol! El dimoni m’estava perseguint ,
no saps pas a on es el camí de casa.
Guinyol: Sí que ho se! Marxem!

Reflexió:
Aquest infant , penso que per no tenir cap coneixement ni cap estudi escriu força bé, tot i que escriu tal i com sonen les paraules.Al text podem trobar castellanismes, per l'època quan el nen ho va escriure.
En puntuació tambe falten signes debut al poc coneixent del nen.
Et falten molts accents (sobretot els diacrítics) i força signes de puntuació.
ResponElimina