2º TRIMESTRE : Català antic

Correcció

Guinyol: No se a on s’ha  ficat l’Isidre, li volia explicar que anés amb molt de compte perquè corre un mentider

Isidre: Hola! Guinyol que fas per aquí?

Guinyol: Mira t’estava esperant per explicar-te que corria un home molt lleig que sembla el dimoni.

---

  Isidre : El dimoni? Verge Santíssima!

Guinyol : no ho se segurament que ho deu ser.

  Isidre: Ai! Ai! Ai! Jo tinc por del dimoni, m’han dit que sembla un cabrit i te unes banyes molt llargues.
 

Guinyol: No tinguis por, anirem tots dos junts sempre que puguem.

Isidre: Ai! Ai! Ai! Que és allò que es mou? Marxem! Marxem!

Guinyol: no se pas a on vols anar , no veus que ens hem perdut.

Isidre:  d’acord ja m’aniré tot sol.

Guinyol: no recordes  que hem dit que aniríem junts.

  Isidre: No, no  ho recordo pas

Guinyol: no recordes, mentider. Mira l’espavilat ja veuràs quan ell estigui en mans del mentider , no l’aniré pas a salvar .

Isidre: Ai! Ai! He vist una ombra Ai!  Me’n vaig.

Guinyol: Guaita! Es veu que aquella ombra que deia ell era el mentider. Ai! Era el dimoni que el persegueix , ara ve i no tinc cap pal. Ai! Pobre de mi, no se pas que em faig. Ai! Me’n vaig. Em canso corregent i encara em perdre  mes per aquí dins d’aquest  bosc diabòlic! Ja se que faré! Li faré  compliments i fent-me el desentès.

 Mentider: Ja t’he sentit el que deies.

Guinyol: I què dèiem?

 Mentider: Sóc un home molt desmemoriat i casi no me’n recordo, vols fer el favor de repetir el que deia?

 Guinyol: Sí, dèiem que corre un home molt bo i que dona molts bons consells.

 Mentider: Ja no recordava , moltes gracies!

Guinyol: Però voleu dir que vostè no sou el mentider?

 Mentider: Ja m’has conegut gamarús!

 Guinyol: D’acord , passi-ho bé! Me’n vaig.

Mentider: T’envàs? Jo també vaig

2ª Part

Guinyol: Gracies a Déu que hem arribat a casa del meu amo, però a on s’ha ficat l’Isidre? Ja el deu perseguir el dimoni. Deu tenir una por! Vaig al casal.

Isidre: Hola Guinyol! El dimoni m’estava perseguint , no saps pas a on es el camí de casa. 

Guinyol: Sí que ho se! Marxem!

Reflexió:

Aquest infant , penso que per no tenir cap coneixement ni cap estudi escriu  força bé, tot i que escriu tal i com sonen les paraules.Al text podem trobar castellanismes, per l'època quan el nen ho va escriure.

En puntuació tambe falten signes debut al poc coneixent del nen.