La ironia que he trobat al discurs ha estat quan Isabel Allende comenta que ella va sortir de l'anonimat al 2006 amb els jocs olímpics a Italia.
Aquesta es una ironia ja que ella ja havia escrit altres llibres abans de ser abanderada del seu pais, però va ser des de aquell moment quan la gent del mon va veure la seva imatge i es va començar a interessar per les seves novel·les

Dos fragments amb ironia.
ResponElimina