El carrer de les Camèlies (darrera part)

El Rigoletto

Es una obra teatral que tracta els temes de la passió, les mentires l'amor filial i la venjança. el protagonista es Rigoletto, un bufo que descobreix que te una filla, Gilda.Mes tard planejen  matar al Duc però per equivocació acaben matant a Gilda.

Escena que sempre recorda la Maria-Cinta

"Rigoletto  horroritzat, obre el sac i veu la seva filla agonitzant encara. Gilda i  el seu pare es penedeixen del que ocorre i es demanen mútuament perdó. L'escena acaba amb un lament de Rigoletto "

Relació

La relació d'aquesta obra amb el complex d'Èdip de la Cecília es que quan es descobreix que Rigoletto i Gilda son pare i filla s'estableix un amor molt fort que es podria confondre amb desig.

RECOMANACIÓ

La novel·la de Mercè Rodoreda "El Carrer de les Camèlies" es una obra realista situada al context de abans i desprès de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona.

Aquesta obra ens explica la peculiar vida de la Cecília Ce, una nena que troben al carrer de les Camèlies.

La Cecília creix i mica en mica va coneixent el món que l'envolta.

Trobo que es un llibre força interessant i no es pesat de llegir ja que la manera de redactar de l'autora atrau al lector a continuar llegint.

Les cases on viu la Cecília:
La primera casa on viu la Cecília es la casa del senyor Jaume i la senyora Magdalena.
La segona vivenda de la protagonista es la barraca on viu amb l'Eusebi i la barraca de l'Andrès.
Mes tard viu amb la Paulina una temporada a la casa del senyor de Tarragona.Quan coneix a en Cosme va amb ell però ella decideix marxar i temps després coneix a en Marc un amic del senyor de Tarragona, viu amb ell a un pis al carrer Mallorca. Passa també una temporada vivint amb l'Eladi al seu pis.
Quan tot acaba amb en Marc i amb l'Eladi ella coneix a l'Esteve i ell li regala una preciosa casa amb jardí. 
Cap al final de la novel·la ella viu amb l'Ignasi i amb l'Estanislau als seus pisos respectius però la casa que a ella mes li agrada es la torre que li regala el senyor Esteve.

2º TRIMESTRE : Català antic

Correcció

Guinyol: No se a on s’ha  ficat l’Isidre, li volia explicar que anés amb molt de compte perquè corre un mentider

Isidre: Hola! Guinyol que fas per aquí?

Guinyol: Mira t’estava esperant per explicar-te que corria un home molt lleig que sembla el dimoni.

---

  Isidre : El dimoni? Verge Santíssima!

Guinyol : no ho se segurament que ho deu ser.

  Isidre: Ai! Ai! Ai! Jo tinc por del dimoni, m’han dit que sembla un cabrit i te unes banyes molt llargues.
 

Guinyol: No tinguis por, anirem tots dos junts sempre que puguem.

Isidre: Ai! Ai! Ai! Que és allò que es mou? Marxem! Marxem!

Guinyol: no se pas a on vols anar , no veus que ens hem perdut.

Isidre:  d’acord ja m’aniré tot sol.

Guinyol: no recordes  que hem dit que aniríem junts.

  Isidre: No, no  ho recordo pas

Guinyol: no recordes, mentider. Mira l’espavilat ja veuràs quan ell estigui en mans del mentider , no l’aniré pas a salvar .

Isidre: Ai! Ai! He vist una ombra Ai!  Me’n vaig.

Guinyol: Guaita! Es veu que aquella ombra que deia ell era el mentider. Ai! Era el dimoni que el persegueix , ara ve i no tinc cap pal. Ai! Pobre de mi, no se pas que em faig. Ai! Me’n vaig. Em canso corregent i encara em perdre  mes per aquí dins d’aquest  bosc diabòlic! Ja se que faré! Li faré  compliments i fent-me el desentès.

 Mentider: Ja t’he sentit el que deies.

Guinyol: I què dèiem?

 Mentider: Sóc un home molt desmemoriat i casi no me’n recordo, vols fer el favor de repetir el que deia?

 Guinyol: Sí, dèiem que corre un home molt bo i que dona molts bons consells.

 Mentider: Ja no recordava , moltes gracies!

Guinyol: Però voleu dir que vostè no sou el mentider?

 Mentider: Ja m’has conegut gamarús!

 Guinyol: D’acord , passi-ho bé! Me’n vaig.

Mentider: T’envàs? Jo també vaig

2ª Part

Guinyol: Gracies a Déu que hem arribat a casa del meu amo, però a on s’ha ficat l’Isidre? Ja el deu perseguir el dimoni. Deu tenir una por! Vaig al casal.

Isidre: Hola Guinyol! El dimoni m’estava perseguint , no saps pas a on es el camí de casa. 

Guinyol: Sí que ho se! Marxem!

Reflexió:

Aquest infant , penso que per no tenir cap coneixement ni cap estudi escriu  força bé, tot i que escriu tal i com sonen les paraules.Al text podem trobar castellanismes, per l'època quan el nen ho va escriure.

En puntuació tambe falten signes debut al poc coneixent del nen.

La millor frase

L'home és l'únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.
-Marc Twain 

Aquesta frase es impactant ja que en part molt del que diu es cert, fem les coses sense pensar-hi moltes vegades i no ens adonem del nostre entorn, com passa el temps i com canvia tot. 

Algunes vegades parlem amb paraules buides, sense sentir realment el que diem.

Hem de aprendre a fer les coses sabent el que fem i amb seny, tot i que sempre podrem veure la vida des del punt optimista o pessimista segons cadascú.

Millors blocs

En la meva opinió els millors blocs són el de l'Alícia i el de la Clàudia.

M'agrada el format dels blocs i les diverses entrades són molt completes i agradables a la vista , tenen tos dos blocs bones imatges.

La lletra que utilitzen a tots dos blocs es  clara i comprensible.

5 símbols sexuals de "El carrer de les Camèlies"

Símbol de la Mostassa:

"Aleshores se'n va anar del saló, va tornar carregat amb un llibre molt gros, es va asseure, em va fer acostar la cadira ben a la vora de la seva, va obrir el llibre per on li va semblar i, clavant un dit al mig d'una flor, va dir, ¿veu?, la mostassa."

Aquest es un símbol sexual ja que al clavar el dir al mig de la flor , al fer aquest gest es símbol de penetració.

Símbol de la Mandràgora:

"Em va preguntar on m'amagava que se'm veia tan poc i de seguida em va dir que per favor hi anés a sopar, que de dalt de tot d'una llibreria havia baixar un llibre amb herbes enganxades i que em parlaria del crit de la mandràgora."

Aquest es un símbol fàl·lic i per tant sexual.  

Símbol de la Neula:

Quan la Cecília esta una temporada a casa del vell general , aquesta cada nit li dona una neula desprès de sopar, aquest es un símbol fàl·lic i sexual tot i que amb ell no mantingues cap relació sexual.

Símbol de el dit al rinxol:

Quan la Cecília esta amb en Marc, aquest li fica el dit dins un rinxol fent així veure al lector el símbol de penetració. Amb ell si va mantenir relacions sexuals.

Símbol de les magranes esberlades:

Aquest es un símbol de fertilitat i de sexualitat per el color vermell de dins de la magrana que indica passió i fertilitat per la seva forma característica d'aquesta fruita.

El complex d'Èdip

El complex d'Èdip es considerat un desenvolupament des de que el nen o nena te uns 3 anys fins a l'edat dels 6 anys . Aquest complex es basa en que el fill comença a sentir atracció per el pare o la mare (el sexe oposat al del fill). El fill comença a sentir odi per la parella de qui sent atracció , per exemple si es sent atraït per la mare , comença desprès a sentir odi pel pare. Aquest complex pot arribar a ser una malaltia, passats aquests anys que abans he comentat, que es el període normal en que es manifesta aquesta sensació.Aquesta malaltia la va descobrir  Sigmund Freud.

Aquest complex  o malaltia s'anomna  d'Èdip  a causa de que la primera persona en patir aquest complex va ser un personatge mitològigc anomenat Èdip.

El personatge que pateix el complex a El carrer de les Camèlies és en Cosme , el fondista amb qui viu la Cecilia una temporada.Ho podem descobrir perquè en Cosme no va arribar a conèixer a la seva mare , ja que aquesta va morir al part, i  el penjoll  , que va pertanyer a la seva mare li coloca a la Cecília buscant així la figura materna en ella.La Cecília pateix aquest  complex vers al seu pare. Buscant des de ven petita la figura paterna, questa malaltia en dones s'anomena complex d'Electra.

Els fragments on hi apareix El complex d'Èdip són els següents:

CAPÍTOL III

" De seguida vaig pensar que era el seu pare. S'havien aturat a mirar l'ocell que a poc a poc se'ns va anar girant d'esquena. El senyor havia quedta entre la nena i jo..."

CAPÍTOL  XXIII

"Em va treure el cor de vidre de la cadena i m'hi va posar un medalló d'or i l'alabastre que figurava el cap d'una senyora de l'any de la nana..."

CAPÍTOL IV: 

" ben amunt per sota del braç , i l'hi vaig deixar allaà dintre. I la mà i jo estàvem bé"

Xerrada de la Violeta Guimerà

La  Violeta va ser una ex alumna de l'Enriqueta que va estudiar BUP i COU a Blanes i mes tard va començar a estudiar teatre però finalment es va interessar per la Salud mental i va treballar una temporada a un centre de dia.

Al tenir el seu primer fill es va adonar que no volia una educacio com la de les escoles, quan va ser mare del seu segon fill es va interessar per les mares Doules 

. Mes tard va decidir que els seus fills no anirien a una escola convencional i els educaria ella mateixa o a escoles vives o lliures. Finalment va tenir el seu tercer fill i els educa a tots plegats a casa.

Educació lliure i educació viva

L'educació lliure (XELL) i l'educació viva (CRAEV) són dues alternatives força semblants a l'educació d'una escola convencional.
Tant a la XELL com als CREV els educadors ensenyen als nens a aprendre de forma diferent a la que coneguem , com per exemple a traves de les emocions expliquen que aprenen més fàcilment. A aquests espais on els infants aprenen els ensenyen també els processos de la vida i  altres temes a veure amb el respecte els limits i de més.
 Aquests altres centres educatius poden tenir avantatges i desavantatges.
Alguns avantatges podrien ser que el nen aprengui de forma diferent i entenent el seu entorn de forma diferent als nens que van a escoles, de manera que cadascun d'ells a les escoles vives d'ensenyament lliure poden anar cadascun al seu ritme i estudiant en cada ocasió el que mes de gust els vingui.

Per altra banda penso que hi ha desavantatges  relacionats en que quan el nen creixi i prengui decisions per si mateix vulgui aprendre a una escola convencional i potser l'adaptació no seria massa bona.

Xerrada de l'Arnau Masferrer

L'Arnau  Masferrer va ser un  estudiant del nostre institut que desprès de acabar l'ESO,   va començar a estudiar jardineria i als 20 anys va començar a treballar durant un temps de jardiner , però és va adonar que no era realment el que volia fer i va decidir oposar per ser mosso. Va aprovar les oposicions i desprès de treballar de paisà ara esta a l'ARRO.
També ens va explicar alguna anècdota que va viure quan feia de paisà.
Actualment  l'armament que porta a l'ARRO és, la pistola , l'escopeta i la metralleta , aquesta ultima armes per si es trobes en el cas de trobar-se amb algun terrorista.

Des del meu punt de vista  trobo força interessant veure com un ex alumne del nostre institut ha arribat a ser mosso i el recorregut que va fer  des de que va acabar quart fins a l'actualitat.

Aqui penjo el video que ens va ensenyar  l'Arnau on es veu el que fa a l'ARRO
http://www.youtube.com/watch?v=kNgznGv7p_k

Simbols: El carrer de les Camèlies

Un dels símbols mes importants i significatius d'aquesta historia es el del cactus sense sorra que representa els origens de la Cecília Ce, que no coneix d'on provè ni qui són els seus pares , per això  el cactus no te arrels.
Cap I
" I allà dalt de tot, a la nit del dia que m'havien trobat, hi va sortir una flor rovellada de fulla a la banda  de fora i blanca de llet passades les primeres fulles, amb una bogeria de cabellera despentinada a dins de tot. "

Un altre símbol és la olor de mimosa que fa el pare de la nena dels tirabuixons. Aquesta olor representa la nostàlgia , ja que l'autora en altres obres ens ho fa veure així. Aquesta sensació de trobar a faltar a algú associada amb la figura paternal ens fa veure la necessitat de la Cecília per tenir una família biològica i no
 adoptiva.

Cap III
" S'havien aturat a mirar l'ocell que a poc a poc se'ns va anar girant d'esquena. El senyor havia quedat al mig, entre la nena i jo; era alt i prim, feia una olor forta de mimosa, i duia al puny de la camisa una pedra blava i  fosca que de tant en tant brillava. "

L'ametller florit de la bata de seda de la Maria-Cinta , trobo que aquest es un símbol de sensualitat i delicadesa respecte la  Maria-Cinta, ja que en aquest capítol  representa que ella te un amant i també es pot observar que te bona qualitat de vida, amb alguns detalls luxosos. 

Cap VII

" La Maria-Cinta duia una bata de seda , japonesa, amb tota l'esquena brodada de branques d'ametller florit. "

El símbol del lliri : Aquesta flor representa la puresa i en part la esperança, ja que la troba sota les pedres de l'església que van destruir durant el temps de la guerra. Pot ser a  la protagonista encara li queden esperances de trobar als seus pares  

Cap IX

" L'esglesia tenia les parets encara, dretes, el sostre s'havia enfonsat i tot era ple de sol. Vaig regirar amb els peus. A sota d'uns maons vaig trobar una flor de lliri de fusta pintada i unacara cremada que devia haver estat la cara d'una santa. "

L'olor de clavell  que fa la Paulina, trobo que podria representar l'amor i l'adolescència de la Paulina, pero per altra banda també podria representar la passió per que la majoria de clavells es representen amb el vermell , el color de la passió.

Cap X

" El primer dia que va venir a fregar va sortir al carrer mudada, voltada d'olor de clavell, amb les mans vermelles de penellons, i quan vam haver tancat la porta va dir que li toquéssim

el cor que li anava com una campana. "

LA FELICITAT

La Felicitat es una sensació,  un sentiment i un estil de vida.   Hauria d'haver a totes les cuitats i pobles una persona encarregada de fer somriure a tothom i fer-lo sentir feliç  Com una paraula de nou lletres  pot tenir una gran importància i ens pot fer sentir d'una manera  tan especial.   És una paraula amb certa màgia i tothom ha de veure la vida amb un punt màgic,  tothom hauria de ser feliç si mes no un cop a la seva vida,  hauria de ser una obligació ser-ho.   Potser la vida ens posarà de vegades obstacles però hem d'aprendre a  superar-los i aprendre d'ells.

CAP PERSONA MEREIX LES TEVES LLÀGRIMES, I QUI LES MEREIXI NO ET FARÀ PLORAR